L’activitat galàctica és el fenomen astrofísic més energètic que coneixem. El gas que arriba al nucli de la galàxia alimenta un procés d’acreció que propicia una extracció molt eficient d’energia del sistema, més eficient que la fusió nuclear als nuclis estel·lars. Aquesta energia és emesa de diferents maneres: radiació, vents i jets col·limats de matèria i energia. Fins fa poc, la comunitat astrofísica pensava que només en un percentatge menor de les galàxies actives s’hi generen jets. Ara sabem que se’n generen en moltes, tot i que molts amb potències menors. En la xerrada Manel ens parlarà dels mecanismes pels quals es produeix l’emissió energètica en les galàxies actives i, en el cas dels jets, del seu efecte en la galàxia progenitora. Es tracta d’un ball complex d’efectes entre el plasma relativista que els compon i l’ona de xoc que genera, per una banda, i els components de la galàxia: estrelles (i planetes), núvols i gas. Un ball que s’estén al llarg de deu potències de deu en distància.